Durant tota la Setmana Santa, a les tardes pels més petits i a les nits pels més grans, es fan els assaigs dirigits per l’Eva Silla i el Xavi Carol. Es practiquen els ballets tot fent vàries passades seguint la música que tenen gravada en un CD.
El Dilluns de Pasqua, cap a les quatre de la tarda, es troben els balladors i balladores davant del bar “Cafè Nou”, per fer una primera ballada, tant del ballet com de les corrandes. L’últim ball són les corrandes i quan es va acabant la música totes les parelles van marxant una per una xerrant, ballant i fent gresca, cap a la font, on es farà la festa. Hi ha la tradició de no seguir el camí d'anar cap a Talló, i passar pel mig del camp, així diuen que hi haurà bona collita.
En arribar a la font, la trobem envoltada per una corda de cànem i subjectada per un seguit d’estaques, formant un cercle amb la taula de pedra al bell mig. I a dins es troba la verge envoltada d'ofrenes. Quan arriben els músics, es posen a la part oest de la font, tot deixant el Baridà a la seva esquena. Quan ja ha arribat tot el públic i estan asseguts a les grades de pedra que envolten la font, es fa una primera ballada de corrandes amb totes les parelles juntes, tot fent un parell de voltes a la taula i tornen a sortir. Seguidament un grup de “caramellistes” de totes les edats, canten les famoses caramelles dirigides pel músic Pep Lizandra. Són cançons populars del territori de Cerdanya. Una vegada finalitzades les caramelles, i quan estàn preparats els més petits, s'inicien els ballets. Quan aquests han acabat, es fa la mitja part on es reparteix coca i moscatell. Llavors segueixen els més grans. Aquests, són els que fan el passeig. El públic, al moment clau del ball, al "toreig", comença a xiular i fer gresca. Una vegada han ballat tots els grups, es situen totes les parelles al centre de la plaça. Al voltant de la taula, fan una ballada de ballets conjunta i se'ls obsequia amb bombons i gormanderies. Després, es continua amb les corrandes, tot dirigint-se cap al camp per on han vingut anteriorment. Al capdamunt del camp, els balladors aprofiten per fer-se les fotografies, ja que poden triar un gran ventall de vistes, com la de la Serralada del Cadí o bé, la de la Tossa d’Alp. Llavors, s’agafen de les mans fent vàries rotllanes de petits a grans, tot intercalant noi i noia, i van girant succesivament d'esquerra a dreta i a l'inrevés, seguint el ritme que proposa el ballador més gran. Quan han acabat, marxen ballant corrandes fins al carrer de les botigues del poble, anomenat “El Portal”. Allà fan l’última ballada de corrandes en rotllana de la mateixa manera que abans, i cada parella marxa cap a berenar seguint la tradició que el ballador ha de convidar a la seva parella.
